SECCIÓ SENDERISME.
EXCURSIÓ 283
Dissabte 24 de Octubre2020
EL
GARRAF: De Begues a Morella
(COMARCA
BAIX LLOBREGAT)
Per distància, desnivell i dificultat del camí la sortida es a
l’abast de tothom i per tant sols haurà una sola caminada (no llarga i
curta). Distància 13 quilòmetres; desnivell positiu 500 metres (dividit en
diverses pujades). Cotxes particulars. No hi haurà autocar. Enviem lloc de sortida
pels que vagin directament.
Aparcament i lloc de sortida a la pista de Can
Bartró a Coll de La Clota-Begues
Sortida de Teià, concentració a les 07:00
per sortir a les 07:15 de l’aparcament
de Can Llaurador (no a la Rotonda).
A BEGUES . Començarem a caminar cap a
les 08:15, per tant qui vagi directament
tingui present arribar una mica abans.
Descripció: Recorregut amb inici a la zona de Can Bartró a
Begues (carrer Agricultura). La idea era sortir de l’ermita de Bruguers
cap el Castell d’Eramprunya però la dificultat del camí ens recomana
desistir en benefici de la majoria.
En dos quilòmetres de pista arribem al Coll de La Clota on
iniciem una pujada entre moderada i forta cap el camí del Puig de Les
Agulles. Aquí comencem a veure l’abocador del Garraf (desastre ecològic i
despropòsit heretat d’altres temps pitjors.)
Un cop arribats al Camí de Les Agulles enfilem la Serra del Clos
cap a Coll Sostrell per un corriol que va pujant moderadament- Es molt
interessant per que es una bona mostra del que es un terreny kàrstic
(terreny calcari ple de coves i avencs): podrem veure roques
clivellades, foradades i si ens fixem veurem algun residu d’erosió per
conducció forçada d’aigües soterrànies.
Però es incòmode de trepitjar a més no poder.
A banda i banda del camí es troben alguns avencs (que no veurem
per que estan a ras de terra). Destaca el Carles Selike amb 145 metres de
fondària. Finalment arribem al cim de La Morella senyalat per una creu de
ferro.
El recorregut no es semblant al que acostumem a veure. Es tracta
d’una caminada que mai plantejaríem a l’estiu (excepte que hom es vulgui
preparar per “Les Matarons du Sables”) per que son molts els trams en que
no hi ha un arbre que faci ombra i el Sol regna a plaer si no hi
ha núvols. Si no tenim boira o calitxa tindrem bona vista sobre el mar i
la plana del Delta del Llobregat.
En quant al paisatge es més semblant a les serres tarragonines.
A banda de la diferent morfologia del terreny també la vegetació varia
predominant com a arbres la alzina i l’arboç amb alguns pins escadussers.
Com a plantes arbustives trobarem a bastament el romaní, garrigues,
el càrritx (unes cintes a les que acabareu per maleir), bruc d’hivern,
llentiscle (fruit vermell i mot tòxic), aritjol i la presencia escadussera
d’algun Margalló supervivent de la depredació a que els habitants de les
urbanitzacions van sotmetre la planta amb la idea de replantar-la al seu
jardí. (El Margalló es l’unica palmera autènticament europea).
Lloc de sortida: Pista de Can Bartró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada